🇦🇩 ca el 🇬🇷

beneit

βλάκας

beneit noun {m}

  /beˈnejt/ , /bəˈnəjt/ , /bəˈnɛjt/
  • Persona de poca intel·ligència.
ανόητος

beneit adjective {m}

  /beˈnejt/ , /bəˈnəjt/ , /bəˈnɛjt/
  • (obsolet, religió) Que ha rebut la benedicció, que ha estat beneït.
ευλογημένος
  • Que té poca intel·ligència.
απλός

beneir verb

  /be.neˈi/ , /be.neˈiɾ/
ευλογώ
Wiktionary Links