🇦🇩 ca en 🇬🇧

branca noun {f}

  /ˈbɾaŋ.ka/
  • Divisió del tronc d'un arbre.
branch
  • Cadascuna de les peces allargades d’unes ulleres per recolzar-se en les orelles.
arm

brancar verb

  /bɾaŋˈka/ , /bɾaŋˈkaɾ/ , /bɾəŋˈka/
  • (intransitiu) Treure un arbre les branques.
branch
  • (transitiu) Fer ramificacions d’una canalització amb tubs secundaris.
branch out
Wiktionary Links