laberint
noun
{m}
/ɫa.beˈɾint/
,
/ɫa.βeˈɾin/
,
/ɫə.bəˈɾin/
,
/ɫə.bəˈɾint/
|
- Circuit complex sense bifurcacions. Típicament està destinat a ser recorregut per raons místiques mentre es van realitzant oracions o meditacions. També pot estar destinat a que quan l'intentin recorre els mals esperits es perdin. Sovint es troba representat en el terra d'algunes catedrals, en alguns relleus, en medalles i en monedes antigues.
|
labyrinth,
vestibular labyrinth,
maze
|
- Joc en el qual l'objectiu és realitzar un recorregut donades unes condicions sobre un circuit marcat i partint d'un lloc inicial. El més típic és que hi hagi una sola condició, la d'arribar a un destí concret. Pot tenir bifurcacions o bé ser un conjunt de camins diferents no connectats i sense bifurcacions dels quals només un connecta origen i destí; també pot ser una combinació d'ambdós.
- Per extensió, camí o circuit intricat.
- Per extensió i en general, bolic o desordre.
|
maze,
labyrinth
|
- Orella interna, llevat dels seus nervis principals (nervi coclear, nervi auditiu i nervi auditiu intern) i del conducte que els cobreix (conducte auditiu intern). Es caracteritza per estar composta per un conjunt de conductes de recorregut complex.
|
labyrinth,
radiation maze,
Morris water navigation task,
cochlear labyrinth,
cortical labyrinth,
ethmoidal labyrinth
|
- Composició poètica on els versos poden llegir-se en diferents ordres mantenint la coherència i la cadència.
|
radiation maze
|
- En mecànica, certa juntura complexa per a fluids entre un element mòbil i un altre de fix o dos de mòbils.
|
labyrinth seal,
labyrinth
|