de
preposition
/de/
,
/ˈde/
|
- Per, en oracions de passiva.
- Cada, per a denotar distribució quan s'acompanya de la preposició en.
|
in
|
- Amb, per denotar la fi d'alguna acció.
|
met
|
- Preposició per a denotar el cas genitiu (possessió o relació).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (relació).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (composició o matèria).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (part d'una massa o contingut).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (nombre d'objectes).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (origen). Sovint adquireix la forma des o des de.
- Preposició per a denotar el cas genitiu (objectivitat, assumpte de què tracta).
- Preposició per a denotar el cas ablatiu (circumstancial).
- Preposició d'acusatiu que depèn d'una altra preposició.
- Per, per denotar causalitat.
- Per, per denotar l'exercici actual d'algun càrrec o títol.
- Per a, per denotar finalitat.
- Preposició per a regir infinitius en el sentit del gerundi llatí.
- Preposició per a determinar el temps.
- Preposició per a regir noms precedits d'un adjectiu, amb la finalitat de reforçar l'expressió.
- Preposició per a denotar il·lació o inferència.
- Com, usat com a conjunció comparativa.
|
van
|
- Entre quan s'acompanya de la preposició a.
|
onder
|
de
noun
{f}
/de/
,
/ˈde/
|
- Nom que es dona a la lletra d o D.
|
van
|