de
preposition
/de/
,
/ˈde/
|
- Preposició per a denotar el cas genitiu (possessió o relació).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (relació).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (composició o matèria).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (part d'una massa o contingut).
- Preposició per a denotar el cas genitiu (nombre d'objectes).
- Preposició per a denotar el cas ablatiu (circumstancial).
- Preposició d'acusatiu que depèn d'una altra preposició.
- Per, per denotar causalitat.
- Per a, per denotar finalitat.
- Preposició per a regir infinitius en el sentit del gerundi llatí.
- Preposició per a determinar el temps.
- Preposició per a denotar il·lació o inferència.
- Com, usat com a conjunció comparativa.
|
av
|
- Per en oracions de passiva.
- Cada, per a denotar distribució quan s'acompanya de la preposició en.
|
i
|
- Amb, per denotar la fi d'alguna acció.
|
med
|
- Preposició per a denotar el cas genitiu (objectivitat, assumpte de què tracta).
|
över
|
- Entre quan s'acompanya de la preposició a.
|
mellan
|