picar
verb
/piˈka/
,
/piˈkaɾ/
|
- picar l'ullet, fer l'ullet, tancar-lo ràpidament com a signe de complicitat.
- Mossegar el peix l'esquer posar en l'ham per pescar.
- Agafar els ocells alguna cosa amb el bec, prendre's el menjar.
- Menjar poc, menjar fora dels àpats.
- (futbol) Xutar la pilota amb un cop sec, de manera que s'elevi i passi per sobre un o més jugadors adversaris.
|
picar
|
- picar la carn, trinxar-la
|
picar,
escocer,
golpear,
picarse
|
- (pilota basca) Llançar la pilota de manera que surti projectada cap avall després de tocar el frontis.
|
clavar
|
- Coure, causar coïssor, tenir una sensació desagradable de picor, cremor o formigueig.
- picar a algú, provocar
|
escocer
|
- Donar cops a alguna cosa amb pedra, bastó, martell o altre instrument.
|
golpear
|
- (pronominal) Jactar-se d'alguna bona qualitat o habilitat, tenir-se per destre en algun art.
|
picarse
|
pica
noun
{f}
/ˈpi.ka/
,
/ˈpi.kə/
|
- Llança llarga composta d'un bastó llarg amb un ferro petit i punxegut al capdamunt.
- (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes francesa representat per la punta d’una llança (♠).
|
pica
|
- Peça gran regularment de pedra, còncava i fonda, en la que cau o s'hi tira aigua per diferents usos o en la que raja aigua de les fonts.
|
pila
|
pica
noun
{f}
/ˈpi.ka/
,
/ˈpi.kə/
|
- (medicina) Al·lotriofàgia, perversió del gust consistent en el desig d'ingerir substàncies no comestibles.
|
pica
|